TikTok i la llibertat d’expressió

La decisió del Tri­bu­nal Suprem dels Estats Units d’ava­lar la pro­hi­bició de Tik­Tok plan­teja, una vegada més, l’etern debat entre la lli­ber­tat d’expressió i la segu­re­tat, dar­rere del qual, però, hi ha un debat més pro­fund a plan­te­jar res­pecte als límits de la lli­ber­tat d’expressió, però no en un pla abs­tracte, sinó con­cret, adreçat als mit­jans de comu­ni­cació. Una cosa són els mit­jans de comu­ni­cació com aquest diari i una altra de molt dife­rent, les xar­xes soci­als. Tots són mit­jans de comu­ni­cació, però no tots són mit­jans d’infor­mació, des­ti­nats a pro­moure una infor­mació d’interès públic i veraç. A les xar­xes soci­als, no se’ls exi­geix la vera­ci­tat; a vega­des, ni tan sols la ver­sem­blança, sot­me­ses a la dic­ta­dura dels algo­rit­mes. És un fet que també la premsa pot dege­ne­rar en el sen­sa­ci­o­na­lisme, però la diferència és que per defi­nició les xar­xes soci­als són sen­sa­ci­o­na­lis­tes, ja que si només fos­sin banals no serien objecte de debat, sem­pre que neguem a la bana­li­tat la capa­ci­tat de mani­pu­lació.