Hikikomori o soledat malsana

En general es valora positivament i es considera sana i profitosa tota relació que vingui de saber estar sols, lliures de coercions i imposicions externes. I de ben portar i tractar la pròpia soledat amb el degut respecte. Una soledat, doncs, que no es presenta tant com a fuga mundi o fugida del món, ni insensat escapisme, sinó com una opció prou responsable. En cap cas com a reclusió reactiva d’aïllament físic, a l’estil del hikikomori japonès, el qual practica una mena de solitud que l’enfonsa en una intimitat intimidada. Car la dimensió social de la seva existència queda anul·lada i la vida en societat se li fa intimidatòria. Contràriament a qui cerca la soledat per estar més en pau amb si mateix, connectat amb la natura o unit espiritualment amb Déu, els “devots” hikikomori no cerquen res, a canvi que els deixin sols, en regressió progressiva. I tancats a tota relació, viuen immersos en una soledat malsana.