Felicitats, Anna Pascual, vídua d’Isidre Vicens

Amb quatre ratlles vull expressar la satisfacció quan dissabte, 1 de febrer, l’alcalde, Lluc Salellas, i altres autoritats van descobrir l’espai dedicat, al jardí dels Alemanys, a la gran persona Isidre Vicens per tota la seva trajectòria envers el país i la pintura. L’Isidre es va establir amb la que va ser la seva esposa, l’Anna Pascual, al bell mig del barri Vell de Girona, on va obrir un espai d’hostes, de nom Bellmirall, que va convertir en una escola d’alumnes de pintors. De l’Anna Pascual moltes generacions de gironins recordaran les seves classes i tertúlies que acabaven amb xocolata amb xurros; per això la felicito perquè em deia que tenia por de no arribar al dia 1, que per fi es portaria a terme aquest acte tan merescut. La seva filla, Gisela Vicens, va adreçar els parlaments. El matrimoni va tenir dos fills; malauradament el noi va traspassar fa uns anys, un dolor que sols saben els pares que han perdut un fill, és el dolor més gran que hi ha, sols el dia que et retrobes amb ell recuperes aquella pau immensa. Anna, a vostè amb el seu rostre amagat sota el barret no se li veia la seva alegria per ser testimoni de tan bonic acte, però també moments de tristesa; el 2 de febrer seria l’aniversari del seu marit, m’havia dit, sols demano forces per acabar d’escriure amb les meves mans ja tremoloses un poemari, això sí, a mà, i a veure si puc fer algun dibuix ja que des de petita a escola ja ho feia. Li vaig dir que guardo les seves cartes per la seva cal·ligrafia; va dir-me que em faria arribar fotocòpia de tot. Jardins d’Isidre Vicens Cubarsí, pintor i mestre de pintors. Montfullà, 1918 - Girona, 2016.