Futbol per a rèptils

Passen els anys i segons quins vels es desvelen. D’acord, sempre he sigut més de Beatles que de Rollings, però per motius podríem dir-ne tel·lúrics. Les melodies familiars enmig de les quals vaig néixer i créixer, implacablement, van empatitzar més amb les de Beatles. Suposo que el meu cos, integralment parlant, vibrava més harmònic amb la seva música. No va ser fins que vaig arribar al blues (via soul i jazz) que vaig sovintejar i disfrutar amb els Rolling Stones. Però hi ha vels que acaben caient. Per caducitat, suposo. A hores d’ara ja sé que ser fan d’aquests grups, o de qualsevol altra mega star, és com ser-ho de la Nestlé, de Google o de Conserves Ferrer, si fa no fot. Per altra part, que els Rollings cancel·lin el seu concert de Barcelona en benefici del Barça m’ha arribat a l’ànima. El Barça és una altra marca, és clar, però tatuada al món màgic del nadó que vaig ser. Deu estar gravada a la part més primitiva del meu cervell, el de rèptil. Per la qual cosa des d’aquí faig als Rollings una salutació ben sincera, amb inclinació de 30 graus inclosa, en senyal d’agraïment.