Futbol per a rèptils

Pas­sen els anys i segons quins vels es des­ve­len. D’acord, sem­pre he sigut més de Beat­les que de Rollings, però per motius podríem dir-ne tel·lúrics. Les melo­dies fami­li­ars enmig de les quals vaig néixer i créixer, impla­ca­ble­ment, van empa­tit­zar més amb les de Beat­les. Suposo que el meu cos, inte­gral­ment par­lant, vibrava més harmònic amb la seva música. No va ser fins que vaig arri­bar al blues (via soul i jazz) que vaig sovin­te­jar i dis­fru­tar amb els Rolling Sto­nes. Però hi ha vels que aca­ben caient. Per cadu­ci­tat, suposo. A hores d’ara ja sé que ser fan d’aquests grups, o de qual­se­vol altra mega star, és com ser-ho de la Nestlé, de Goo­gle o de Con­ser­ves Fer­rer, si fa no fot. Per altra part, que els Rollings can­cel·lin el seu con­cert de Bar­ce­lona en bene­fici del Barça m’ha arri­bat a l’ànima. El Barça és una altra marca, és clar, però tatu­ada al món màgic del nadó que vaig ser. Deu estar gra­vada a la part més pri­mi­tiva del meu cer­vell, el de rèptil. Per la qual cosa des d’aquí faig als Rollings una salu­tació ben sin­cera, amb incli­nació de 30 graus inclosa, en senyal d’agraïment.