La pagesia a la Conca de Barberà

Segons diuen els pagesos, la Generalitat no els té en compte i tampoc creu en les seves raons i queixes. És possible que des de la ciutat no es detecti amb prou certesa la situació delicadíssima de la pagesia, sobretot a les terres de secà. Aquestes terres porten tres o quatre anys de males collites tant de cereals i oliveres com de vinya. Hi destaca també una recessió en fruits secs com l’ametlla i l’avellana; per tant, decreix constantment el nombre de persones que es dediquen a aquesta feina, i les que s’hi dediquen professionalment acaparen els conreus en poques mans, i aquests com més s’engrandeixen més diners perden. Com volem que la joventut s’engresqui i vulgui entrar en aquest tipus de negoci si no té el futur assegurat. Tenint en contra també la caríssima inversió en maquinària, la proliferació d’animals salvatges que destrueixen els cultius i el descrèdit d’una professió, quan altres feines en la indústria, poques al voltant, els faciliten uns sous més segurs i estables. Tot això fa que cada vegada veiem més terres ermes i menys pagesos als camps.

Sense entrar en les terres de reg, que tenen més possibilitats i diversitat de negoci, però crec que els temps també els van en contra amb un president dels EUA disposat a posar aranzels a les importacions o important productes bàsics d’altres països amb baixos costos de producció procedents de països africans. Busquem l’equilibri necessari, és urgent. Esperem que els acords entre la Generalitat i els pagesos siguin positius i resolguin aquests problemes tan urgents. Encreuem els dits.