Un dia algú va dir: es canviaran els fuets per coixins de cotó. George Orwell, a 1984, veia el futur amb règims autoritaris, control de la informació, manipulació de la història i vigilància extrema de la població. Aldous Huxley, a Un món feliç, apostava per una societat condicionada des de la infància, amant de la seva esclavitud a través de plaers, luxúria i distraccions creades per no pensar ni criticar un govern mundial que ho controla tot. Dues distopies que no es contradiuen sinó que s’amalgamen per crear la nova realitat que s’albira. Ni tot és blanc ni tot és negre, si ens fixéssim més en l’espectre entre l’un i l’altre veuríem colors, evitant així una polarització social generalitzada.