Impedir la deriva sanitària

El sistema sanitari català compta amb els principis: “assistència universal”, “equitat i superació de les desigualtats per a la prestació dels serveis sanitaris”, “un abordatge integral de la salut i des de la salut pública...”, entre d’altres. Pot un govern permetre’s definir un sistema amb aquests principis quan està augmentant la seva privatització dia rere dia? Catalunya ocupa la tercera posició com a comunitat més privatitzada i la primera que compta amb més centres de salut mental privats. Pot una empresa de salut privada autoproclamar-se com a “entitat sense ànim de lucre que treballa per a les persones”? Què s’amaga darrere la cortina? Qui lidera aquests projectes? Amb quins valors i finalitats? En ocasions s’hi pot observar una manca de transparència de la gestió, sous d’alts càrrecs sense topall, un incompliment dels articles del conveni al qual estiguin adherits... comportant grans beneficis econòmics per als seus propietaris. Estudis recents evidencien la relació directa entre les privatitzacions amb un augment de la mortalitat. Incomprensiblement, no se senten suficients veus indignades pel que se’ls està prenent: un dret essencial. Volem un sistema sanitari com el dels EUA? Són incompatibles les privatitzacions en salut amb els principis del nostre sistema sanitari. El més oportú seria finalitzar la desviació de la inversió cap al sector privat i reinvertir en el sistema públic ja existent, però debilitat, per enfortir-lo i convertir-lo de nou en un exemple a seguir.