Impedir la deriva sanitària

El sis­tema sani­tari català compta amb els prin­ci­pis: “assistència uni­ver­sal”, “equi­tat i superació de les desi­gual­tats per a la pres­tació dels ser­veis sani­ta­ris”, “un abor­datge inte­gral de la salut i des de la salut pública...”, entre d’altres. Pot un govern per­me­tre’s defi­nir un sis­tema amb aquests prin­ci­pis quan està aug­men­tant la seva pri­va­tit­zació dia rere dia? Cata­lu­nya ocupa la ter­cera posició com a comu­ni­tat més pri­va­tit­zada i la pri­mera que compta amb més cen­tres de salut men­tal pri­vats. Pot una empresa de salut pri­vada auto­pro­cla­mar-se com a “enti­tat sense ànim de lucre que tre­ba­lla per a les per­so­nes”? Què s’amaga dar­rere la cor­tina? Qui lidera aquests pro­jec­tes? Amb quins valors i fina­li­tats? En oca­si­ons s’hi pot obser­var una manca de trans­parència de la gestió, sous d’alts càrrecs sense topall, un incom­pli­ment dels arti­cles del con­veni al qual esti­guin adhe­rits... com­por­tant grans bene­fi­cis econòmics per als seus pro­pi­e­ta­ris. Estu­dis recents evi­den­cien la relació directa entre les pri­va­tit­za­ci­ons amb un aug­ment de la mor­ta­li­tat. Incom­pren­si­ble­ment, no se sen­ten sufi­ci­ents veus indig­na­des pel que se’ls està pre­nent: un dret essen­cial. Volem un sis­tema sani­tari com el dels EUA? Són incom­pa­ti­bles les pri­va­tit­za­ci­ons en salut amb els prin­ci­pis del nos­tre sis­tema sani­tari. El més oportú seria fina­lit­zar la des­vi­ació de la inversió cap al sec­tor pri­vat i rein­ver­tir en el sis­tema públic ja exis­tent, però debi­li­tat, per enfor­tir-lo i con­ver­tir-lo de nou en un exem­ple a seguir.