La desídia de la Generalitat

No cal fer cap estudi, com ha fet el nou flamant Departament de Política Lingüística de la Generalitat, ni gastar-hi diners, per saber quin és el coneixement i, sobretot, l’ús del català. Només cal sortir al carrer per adonar-se’n de seguida, que el català no té prestigi, no es parla i en molts llocs ni tan sols hi figura. L’últim govern de la Generalitat, format exclusivament per ERC, ja no se’n va preocupar gens. L’actual, del PSC, després de mig any de govern, tampoc. Els immigrants no són el problema, ja que n’hi ha que ja en parlen diverses, de llengües. El problema és la desídia que la Generalitat hi té des de fa anys i que ha fet que perdés el prestigi convertint-lo en una llengua supèrflua i prescindible per a molts. Els catalanoparlants en són igualment responsables pel fet d’adreçar-se en castellà a un desconegut. Fer-ho és titllar-lo de ruc. Si té la pell fosca és impossible que pugui parlar mai català, pensen. Que la Generalitat presenti com un èxit que la tercera part dels catalans “ja usen” el català, quan fins fa pocs anys n’eren la meitat, és neciesa. Cal determinació per honorar i fer que sigui un orgull parlar català. Cal un “cordó sanitari” lingüístic, perquè la desídia de la Generalitat està aconseguint el que volen els qui s’oposen a la plenitud de la llengua.