La crisi del català a Catalunya

El català viu una situ­ació pre­o­cu­pant a Cata­lu­nya. Tot i ser llen­gua ofi­cial i pròpia del ter­ri­tori, els usos soci­als han dis­minuït en els dar­rers anys. L’escola, que havia estat un pilar fona­men­tal per a la nor­ma­lit­zació lingüística, està patint un retrocés per les sentències judi­ci­als que impo­sen més hores en cas­tellà. A més, l’àmbit audi­o­vi­sual i digi­tal està domi­nat per l’anglès i el cas­tellà, fent que els joves adop­tin aques­tes llengües en el seu dia a dia. També pre­o­cupa la manca d’exigència en l’admi­nis­tració i l’empresa pri­vada. Davant d’aquest pano­rama, calen polítiques valen­tes i una impli­cació social per rever­tir la situ­ació i garan­tir que el català segueixi sent una llen­gua viva i de ple ús a Cata­lu­nya.