El 19 de febrer passat, travessava la plaça de Catalunya amb la intenció d’anar a la Casa de Cultura a escoltar l’Antoni Bassas en la Setmana dels Rahola quan de sobte em vaig trobar a terra, sobre el compostatge que fa pendent. Portava les mans a la butxaca i vaig caure de cara. Un cop molt fort. De seguida van venir tres persones, força joves, a socórrer-me. Em van asseure en un banc: un em va oferir portar-me a casa; un altre, que anava amb moto, em va portar una ampolla d’aigua i, finalment, una noia que es deia Júlia em va acompanyar fins al Sagrat Cor, on vindria la meva família a recollir-me. Els estic molt agraïda. Tot i que els vaig donar les gràcies força vegades, volia que en quedés constància. Podem seguir creient en la gent jove.