Com quan era petit

Ara tinc 65 anys, però quan era petit em fas­ci­nava veure a les farmàcies com reta­lla­ven els codis dels medi­ca­ment i els engan­xa­ven a les recep­tes. 60 anys després encara es fa igual, reta­llen els codis i els engan­xen en un paper. Tenim tar­ge­tes digi­tals, recep­tes digi­tals i La Meva Salut digi­tal, però a les farmàcies seguei­xen fent el mateix.

Bar­ce­lona s’ha omplert de visi­tants hiper­tec­ni­fi­cats. Les empre­ses assis­tents al Mobile han por­tat totes les seves nove­tats. Les ins­ti­tu­ci­ons han apro­fi­tat per a inten­tar enllu­er­nar el món i demos­trar que som una terra fèrtil per al desen­vo­lu­pa­ment de les tec­no­lo­gies de la infor­mació, amb capa­ci­tat de cap­tar inversió estran­gera i ser un pol d’atracció amb la fira anual del Congrés Mun­dial de Mòbils com a joia de la corona.

Espe­rem que els con­gres­sis­tes no tre­guin el nas més enllà dels deco­rats de cartró, perquè si entren en una farmàcia i veuen que, a part de les pan­ta­lles llu­mi­no­ses, la tar­geta sanitària digi­tal i algun braç robòtic, els far­macèutics seguei­xen tren­cant les cai­xes per arren­car el codi de bar­res tot i la fla­mant recepta electrònica, fugi­ran espe­ri­tats. Mirat­ges de la tec­no­lo­gia.