A hores d’ara, ja hauríem de ser conscients (o no) que hem passat del poder de la paraula al poder del like i de la notificació. El fet que els dispositius electrònics ens llevin temps i energia, ens distreguin i ens facin desconnectar de la realitat, ha quedat demostrat en l’economia de l’atenció. De petits era normal tenir als nostres braços peluixos o joguines que ens eren familiars per sentir-nos més còmodes, sentir-nos millor, rebaixar la nostra ansietat. De majors, és normal tenir a mà el mòbil 24/7 (literalment, a la mà). Si no tenim el nou peluix tecnològic a prop, ens sentim incòmodes, ens posem nerviosos, fins i tot ens transpiren les mans. A diferència d’aquell osset de la nostra infància, aquest nou peluix tecnològic per a adults (i no tan majors) sembla una perillosa extensió de les nostres mans. Com de normal és, aquesta nova situació?