El paper que juguem tots, des dels més alts directius fins als aficionats que omplim estadis i pantalles, s’assembla molt, però molt, al paper que jugava la societat antiga en els jocs romans del Colosseu. En el fons no hem canviat gaire. L’espècie humana segueix assedegada de circ, a més del pa. Solament hem canviat la carcassa, la tecnologia i quatre normes, però bàsicament seguim essent com tots aquells que dipositaven en els gladiadors les seves frustracions pròpies tot esperant rebre a canvi unes alegries més aviat amfetamíniques. No hem evolucionat. Ens volem sentir representats per gladiadors amb calça curta. Això sí, ara amb pilota i sense espasa. Però, què són els esportistes professionals d’avui en dia, sinó gladiadors combatent a l’arena disposats a gairebé tot per vèncer i conquerir fama i estatus social? I ho dic ara, mentre crido “gol!” com quan un energumen ciutadà de la Roma de Neró cridava “mata’l, mata’l!” Què hi farem, jo estic amb el gran Arrigo Sacchi quan diu allò que de les coses que no importen, el futbol és la més important.