‘Si vis pacem’

Els europeus subscrivim ara en massa el vell adagi llatí “si vis pacem, para bellum” (‘si vols la pau, prepara la guerra’). I per tal d’obtenir aquesta pau que es veu que ens falta, ens preparem per a una guerra contra la gran Rússia. I creiem que tot anirà la mar de bé. Cal dir, però, que aquest adagi, propi d’un poble imperialista, i que acceptem a ulls clucs, és de fet molt discutible. Per no dir fals, ras i curt. En les relacions personals, en els intercanvis entre societats, gairebé tothom està d’acord que, si es vol la pau, s’ha de treballar per la pau, no per la guerra. S’han de fomentar les bones relacions, buscar la concòrdia, obrar amb justícia i generositat. I recordar potser allò de Foix el poeta, que tot amor és latent en l’altre amor. I així és possible que s’humanitzi fins i tot la bèstia més grossa i que s’allunyi el desastre més paorós. No és aquesta la música de tantes històries nostres? De la bella i la bèstia? Del gripau que es transforma en príncep? Del llop ferotge que sant Francesc amanseix? “Bah!, contes de fades”, fa el Quixot modern. I escomet molins de vent a les immenses planúries de l’est.