Indignació per una sanció d’aparcament injusta

Vull expres­sar la meva indig­nació per una sanció d’apar­ca­ment injusta. Tot i haver pre­sen­tat un recurs i poste­ri­or­ment un recurs potes­ta­tiu, ambdós han estat rebut­jats, mal­grat que la multa conté un defecte de forma clar: se m’acusa d’esta­ci­o­nar en un número parell del pas­seig de Ronda quan el meu vehi­cle era en un número senar, en sen­tit con­trari.

Això demos­tra que l’objec­tiu d’aques­tes san­ci­ons no és garan­tir l’ordre, sinó recap­tar diners dels ciu­ta­dans. Aquest any ja he pagat dues san­ci­ons per excés de velo­ci­tat al pont de Par­di­nyes, sense queixa, assu­mint el meu error. Però aquesta multa és injusta: vaig atu­rar-me només un parell de minuts per reco­llir la meva filla a l’escola, amb els inter­mi­tents posats i la meva dona dins del vehi­cle. Tot i això, se’m va mul­tar per haver tre­pit­jat el car­ril bici, fet que la foto­gra­fia de la sanció des­men­teix. És inad­mis­si­ble que, men­tre la ciu­tat té pro­ble­mes de segu­re­tat, els agents muni­ci­pals pri­o­rit­zin mul­tes arbitràries en lloc de pro­te­gir els ciu­ta­dans. No podem accep­tar aquest afany recap­ta­tori men­tre paguem impos­tos ele­vats per una ciu­tat segura i ben ges­ti­o­nada.