La bogeria de les armes
A l’Agenda Llatinoamericana Mundial, l’any 2016 Luis Infanti va escriure un extraordinari article amb el títol “Declarem il·legal la pobresa” i deia que declarar il·legal la pobresa és un imperatiu, una exigència, no pas un “bon desig”, i si en altres èpoques es va aconseguir declarar il·legal l’esclavitud, avui declarem il·legal la pobresa. És possible pobresa zero? Només serà possible amb un canvi de model econòmic i social orientat a la justícia global. No es pot tolerar que l’1% de la població mundial s’hagi apropiat més riqueses que el 99% restant. La injustícia és l’arrel de la violència, en canvi la pau és el fruit de la justícia. Mentre els nostres governs s’entrenen per fer la guerra, milers de persones refugiades fugen de les guerres. No entenc que davant l’anunci d’augmentar la despesa militar en detriment de la despesa social (salut, educació, sanitat, pensions…) no es produeixi una revolta. No em puc creure que les persones estiguin a favor de la desigualtat, de la cursa d’armament i de la guerra, davant de tants conflictes bèl·lics que estan causant destrucció, morts, fragmentació social, pobresa, fam, patiment, destrucció de la naturalesa, etcètera. Els pobles mai hi guanyen, en les guerres. Guardar silenci o plegar els braços davant l’augment de la despesa militar i de les guerres, no ens converteix en còmplices? Davant la normalització de la guerra, cultura de pau i eliminació de les bretxes de les desigualtats de tot tipus.