Que molta gent es vulgui apuntar a cursos de català és una bona notícia, però el que no ho és és que el Consorci per a la Normalització Lingüística encara no pugui oferir les places necessàries per cobrir la demanda.

Fa molt temps que no se n’ofereixen suficients i la Generalitat ho sap, i de sobres. Tot són bones paraules per part del conseller de Política Lingüística, però, com sempre, hi manquen els fets. I això també és extensible a altres temes.

Fixin-se bé que les persones que s’hi volen apuntar diuen que és per obtenir el permís de residència o de treball. De fet, no els cal per a res més, perquè tothom els parlarà sempre en castellà. Sobretot a les ciutats, tant grans com petites. Cap d’elles diu que el vol aprendre per integrar-se, perquè no els cal. Som nosaltres, els catalanoparlants, els que, tal com fèiem en temps de Franco, continuem parlant-lo només entre nosaltres. A ells sempre ens hi adrecem en castellà. L’entenguin o no, és igual, en castellà. Per tant, el problema no són els immigrants, sinó nosaltres, els catalanoparlants. I, per descomptat, la Generalitat, que no fa absolutament res per recuperar-li el prestigi, l’honor i l’orgull que cada vegada més està perdent. Som la riota dels qui el volen fer desaparèixer perquè els estem facilitant la feina.