Hi ha molts problemes causats per la distància. La distància física, la distància social i l’emocional. En molts casos, la distància entre el productor i el consumidor és enorme. El transport consumeix energia i contamina. En molts casos, la distància entre l’agressor i la víctima també és enorme. A les lluites cara a cara, la percepció del patiment de les víctimes podia contenir l’agressió. Ara predomina el teleatac, l’atac a distància. Abans molts empresaris vivien a la mateixa ciutat que els seus treballadors. Ara no. La distància física i social entre els uns i els altres és gran. La majoria dels empresaris d’ara no veuen la cara de la precarietat, ni escolten les queixes… Abans, els teus fills podien estar en perill, si anaven a la plaça del barri. Ara, si treuen el cap a les xarxes, una persona que viu en un altre continent pot fer-los mal. Resumint, tot canvia, i també les persones, i aquesta distància n’és la causa. És la causa que més pesa. I el canvi que més importa és aquest: alliberem menys oxitocina, l’hormona de l’amor, ja que interaccionem menys, anem menys a l’empresa, i menys a comprar, i menys a fer gestions, i menys a lligar.