Menys HUT no vol dir més habitatge habitual. La Generalitat va tallar les llicències de lloguer turístic amb la promesa d’alliberar habitatges per a residents. Però anys després, el resultat és el contrari. Els pisos sense llicència no es destinen a famílies, sinó a lloguers de temporada, més rendibles i amb menys regulació. Aquests nous llogaters no viuen la ciutat: la fan servir els caps de setmana i desapareixen entre setmana. El turisme diari que mantenia viva l’economia local ha estat reemplaçat per persianes abaixades i carrers sense vida. Cafeteries buides, botigues tancades, restaurants en caiguda lliure. El que es va vendre com a solució d’habitatge ha sabotejat el comerç local. I, encara pitjor, sense noves promocions d’habitatge públic i amb preus congelats artificialment, l’oferta continua sent insuficient. El resultat: crisi d’accés a l’habitatge i fugida d’oportunitats. Els responsables, lluny de rectificar, continuen aplicant aquestes polítiques amb fe cega. La solució no és pas menys HUT. És més habitatge, més incentius al propietari i més intel·ligència en la gestió.