Barcelona s’ha convertit en una ciutat on viure dignament és un luxe. Els preus del lloguer no deixen d’augmentar, mentre els sous es mantenen estancats. Molts joves es veuen obligats a compartir pisos petits o marxar fora de la ciutat perquè el cost és insostenible. A més, la proliferació dels pisos turístics agreuja encara més el problema, expulsant els veïns de tota la vida. És urgent que les administracions regulin els preus i fomentin habitatge assequible. No podem permetre que Barcelona sigui només per a turistes i grans inversors.