Sovint caiem en l’error de pensar que tots els problemes socials que vivim venen de la política, i sí, en certa manera és així, però la política és un reflex de la societat. Imaginem que algun polític hagués tingut la gran idea d’arreglar les canonades d’aigua anticipant-se a la sequera, l’hauríem premiat o castigat electoralment? Ens hem d’avançar als efectes del canvi climàtic per poder mitigar les conseqüències i alhora potenciar la transició energètica cap a les renovables. Amb la qüestió dels immigrants: està molt bé rebre’ls, però se’ls ha d’integrar com cal, no instal·lar-los en suburbis. Donant-los l’oportunitat de trobar treballs dignes si no volem que la precarietat els porti a delinquir, i com a conseqüència, atiar els discursos de l’extrema dreta. La història s’ha d’explicar bé, els ancians són testimonis vivents de la història, així doncs, creem una xarxa d’intercanvi d’experiències entre joves i vells, que puguin explicar el que va significar el franquisme per a Catalunya i Espanya, conscienciant els joves i ajudant les persones d’edat avançada a sentir-se menys soles. Com en la salut la prevenció és la clau, en política la previsió és imprescindible. Com va dir Winston Churchill: la democràcia és el pitjor sistema de govern, a excepció de tots els altres. Així doncs, faig una crida a votar la política valenta, la dels joves, la de les dones, la que protegeix el poble. La política valenta ha de ser la que s’anticipa als esdeveniments i als problemes que poden sorgir en un futur pròxim. I nosaltres com a societat tenim el deure de premiar-la.