Guerra aranzelària
La presidenta de la Comissió Europea, Ursula von der Leyen, ha sigut víctima, en quedar paralitzada per la por de la guerra aranzelària iniciada per Trump. En 24 hores, sense reflexionar, diu als 27 estats membres i al món europeu que hem de rearmar-nos. Intoxica els polítics amb un nou paradigma bel·licista, fet pel qual el primer ministre Friedrich Merz haurà de reformar la Constitució i assumir un endeutament massiu de 500.000 milions. Tot seguit surt Macron oferint el 22% de les nuclears i ressona l’eufemisme de Pedro Sánchez quan diu que destinarà 800.000 a seguretat mentre Europa exigeix que Espanya assumeixi compres de míssils, drons, antidrons, defenses aèries per obeir Metsola i Von der Leyen, la nova “heroïna” Merkel. Són diners que s’haurien de gastar en sanitat i en una urgència real com el traspàs de Rodalies a la Generalitat, en lloc d’encolomar-nos la Renfe, aquesta obsoleta institució de la qual el socialista Zaragoza afirma que la manca d’inversions durant molts anys ha estat dirigida contra els dissidents catalans, amb una escandalosa preferència d’inversions a Madrid. En positiu, el president Carles Puigdemont ens anuncia una revolució tecnològica: “La IA portarà màquines com a companys de feina.” Un empresari s’informa dels riscos geopolítics i les noves ulleres de realitat virtual li descriuen la solució més encertada per a la situació d’empresa. De fet el Mobile World Congress en va ser testimoni. La clau serà: tots a l’una! Humans i agents serem companys (IA agentiva).