El Papa Francesc se n’ha anat. És com si hagués triat el dia per acomiadar-se, un dia de glòria, just quan Crist ja ha ressuscitat. Francesc sempre convidava a mirar Jesús, a aprendre de la seva misericòrdia i de tots els seus fets i paraules, per així arribar a Déu. Procurava posar-los en pràctica, tot i conèixer les seves pròpies debilitats i pecats. Han estat uns dies de passió patits al seu propi cos, ja abans d’ingressar al Policlínic. Ens ha donat un gran exemple d’aquest “donar-se als altres” que tant predicava. Volia recordar alguns dels seus ensenyaments d’aquests anys: ens parlava de l’Església com “hospital de campanya, de la cultura del descart, de la globalització de la indiferència, dels sants de la porta del costat”, de no anar a dormir sense haver dit “gràcies, perdó i permís”. I per als més joves aquest “facin embolic” davant la comoditat, el clericalisme, la mundanitat… Només cal dir: gràcies, Papa Francesc. Moltes gràcies.