El funeral del papa Francesc ha estat un darrer missatge de coherència. Fins i tot en la mort, va triar la senzillesa: un taüt de fusta sense símbols de poder, cap pompa ni cadafals. No va voler les Grutes Vaticanes, sinó Santa Maria Major, església estimada i propera. Entre els presents, presos, migrants i persones trans. No com a espectadors, sinó com a poble de Déu. El seu comiat no va ser un acte de poder, sinó una pregària comunitària. Amb aquest darrer gest, Francesc predica per última vegada: “No us quedeu amb els honors. Mireu Crist, pobre i senzill. Seguiu-lo.” Aquesta és la seva gran herència.