La gran apagada que vam viure fa no pas gaire és només una altra mostra d’inestabilitat tant política com social. No obstant l’angoixa col·lectiva, ens va permetre tornar a sentir els carrers plens de rialles a plena llum del dia. Semblava que haguéssim oblidat que hi ha vida fora de la rutina, el treball i les pantalles. Ha estat un recordatori de la importància de respirar, d’estar amb la gent que estimes, de la sort que tenim de gaudir diàriament de la vida. Feia moltíssim temps que els nens no sortien al carrer, que les terrasses no s’omplien d’amics explicant acudits, que famílies no dinaven senceres un dilluns al migdia. Espero de tot cor que no hàgim de viure una altra crisi per adonar-nos de com ens mereixem fer coses que ens fan viure amb il·lusió i ser feliços.