Se sap que si els EUA i els seus escolanets d’amén (els cofois i hipòcrites europeus) retiressin el suport massiu a Ucraïna, la guerra s’acabaria en un tres i no res. Se sap també que, si no es retira aquest suport, la guerra continuarà –un any?, dos anys?– amb el mateix resultat de victòria russa, però amb molta més destrucció i mort i amb probabilitats d’una fatal escalada mundial. Se sap (alguns fan veure que no ho saben) que als russos tampoc els interessa la guerra ni estan a punt d’abraonar-se sobre aquesta patètica Europa dels nostres pecats. Llavors hom es pregunta, ara que els americans (Trump, Vance...) es van deslligant de la retòrica bel·licista contra Rússia i es mostren partidaris de la pau, per què els europeus s’entesten en el “sostenella, la guerra, y no enmendalla”. És per allò de salvar el seu ego emplomallat i no reconèixer que l’han espifiat? Per defensar la sacrosanta integritat territorial? Per por gallinàcia de l’ogre eslau, que és malvat i boig? Se’m dirà que Europa ara malda per un alto el foc. Oh sí, sí. Hi malda ara, quan el seu “protegit”, Ucraïna, està contra les cordes, a prop del K.O. tècnic, i no hi maldava pas abans, quan incitava Ucraïna a batre’s fins a l’últim ucraïnès. On s’és vist que qui va perdent vulgui imposar les condicions de pau i de guerra? Enlloc. I per això la guerra va i va.