És bastant freqüent trobar-nos amb estrangers que diuen que no gosen parlar en català pel temor de fer-ho de manera incorrecta i que els fa vergonya per si ens en burlem. Ara bé, aquest mateix argument ens pot servir, a nosaltres –els catalanoparlants–, per no passar-nos al castellà. Per això, quan un interlocutor castellà fa cara de pomes agres perquè no emprem la seva llengua, resulta una bona estratègia, educada i eficaç, dir-li que continuem parlant en català perquè ens expressem molt incorrectament en la llengua tan bella de Cervantes i de Calderón de la Barca, o d’altres escriptors castellans cèlebres, i ens fa vergonya desmerèixer-la, trepitjar-la o que es burlin de nosaltres. Els asseguro, perquè ho he provat, que canviaran de cara, i podrem continuar tranquil·lament la conversa, emprant cadascú la nostra llengua materna.