17 de febrer: un any sense TV3 al País Valencià

Em puc imaginar una escena normal de moltes famílies valencianes: la mare, mirant la sèrie diària de TV3 a l'ordinador fix de casa. El nen, mirant en Doraemon en català al portàtil.

–Per què no els puc mirar a la televisió, com abans, des del sofà, on estaria més còmode?

–Perquè el canal on ho feien l'han tancat perquè emetia en català. Es deia TV3... te'n recordes?

El nen, que ja té deu anys, contesta: –Sí... però per què l'han tancat si a l'escola ens diuen que el valencià també és català i que l'hem de fer servir?

–Sí, però el president de la Generalitat valenciana fa 150 dies va dir: “Pareix mentida que en el segle XXI es limiti la possibilitat que les persones puguem elegir el mitjà de comunicació que desitgem sintonitzar”, però no ha mogut ni un dit per tornar-nos TV3. Continuar veient TV3 al País Valencià és un dret que emana de la Carta Europea de les Llengües Minoritàries que insta governs i institucions a fomentar la comunicació entre territoris veïns. Per això, demà, desenes de milers de valencians sortirem al carrer clamant en favor de les emissions de TV3 al País Valencià... vindràs, oi?

–I tant, mare. Vull tornar a veure pel·lícules i dibuixos en català a la televisió. L'altre dia el profe ens va dir que la nació és la llengua. Si ens la treuen, crec que hem de protestar.

–Doncs el 18 de febrer a les 18.00 a la plaça de la Independència de Castelló cridarem ben fort que estimem el valencià i el català i que volem TV3 a casa. Aquell dia cridarem ben fort un no a la censura. Catalunya tampoc no pot veure Canal Nou... segur que ells també es manifestaran perquè, saps, fill? catalans i valencians som un sol país. Fuster ja ho deia: “Ser valencians és la nostra manera de ser catalans.”

Des de Girona sabem que teniu tota la raó política i tota la raó moral. Visca la llibertat d'expressió!