Amb les cloves del cacau

Es parla de l’eco­no­mia verda com una aposta per reduir els efec­tes de la crisi ecològica i les expli­ca­ci­ons que se’n donen són ètica­ment impe­ca­bles: pro­moure el desen­vo­lu­pa­ment i la uti­lit­zació dels recur­sos de manera res­pon­sa­ble, mini­mit­zar l’impacte medi­am­bi­en­tal, crear opor­tu­ni­tats de tre­ball i trans­for­mar les rela­ci­ons soci­als amb una visió d’equi­tat i de justícia climàtica. Habi­tu­ats com estem a un sis­tema depre­da­dor que busca guanys imme­di­ats i copi­o­sos, és pos­si­ble que ens pre­gun­tem per l’eficiència d’aquest nou para­digma o sen­zi­lla­ment com es pot fer per asso­lir objec­tius real­ment cab­dals per a la sos­te­ni­bi­li­tat del pla­neta, i el cert és que, al menys en l’àmbit micro, hi ha experiències prou reei­xi­des. En des­ta­quem una que s’està fent a Esme­ral­das (Equa­dor), on al segle XVI van desem­bar­car els con­que­ri­dors i on el 90% de la població pro­ce­deix dels antics esclaus negres trans­por­tats per subs­ti­tuir la del­mada mà d’obra autòctona. En què con­sis­teix? En la cre­ació de bioplàstics a par­tir de les clo­ves del cacau. Això per­met que unes 500 famílies comer­ci­a­lit­zin els seus pro­duc­tes –teu­les de xoco­lata, bom­bons, pols de cacau– amb enva­sos cent per cent bio­de­gra­da­bles. És un pro­jecte de la fun­dació Ajuda en Acció amb el suport del Con­sell Supe­rior d’Inves­ti­ga­ci­ons Científiques que ha con­tribuït a millo­rar l’ela­bo­ració i la qua­li­tat del cacau, que ara es ven amb cer­ti­fi­cació orgànica i amb estratègies de màrque­ting digi­tal, de què són hàbils pro­mo­to­res les dones de les comu­ni­tats, que diuen que el negoci els ha can­viat la vida. I ho ha fet des del res­pecte al medi ambi­ent i con­ver­tint les clo­ves en quel­com útil. De vega­des, les coses no són tan com­pli­ca­des si es pen­sen bé i a fi de bé.