mirades
Jordi Grau
No embrutir, millor que netejar
A moltes ciutats la neteja ha estat una arma utilitzada electoralment en la campanya de les eleccions municipals. Com la seguretat i la necessitat de millorar la mobilitat, com la manera d’afrontar el problema de les bicicletes i els patinets elèctrics, no de la seva utilització sinó de la manera deficient com es fan servir per culpa, és clar, d’una minoria. Això sembla. Són temes dels quals cal parlar-ne d’una manera serena i fora de campanyes electorals, que a vegades duren quatre anys. Si tot va bé, ho farem.
La neteja o, més ben dit, la manca de neteja és un tema recurrent. A Girona se n’ha parlat a bastament i potser perquè el contracte de neteja estava caducat i allargat, encara se’n va parlar més en els darrers anys. Com a arma contra l’equip de govern, és clar. I sí, calia fer-ho, de parlar-ne, perquè en algunes qüestions i potser perquè el contracte que estava en vigor era de molts anys enrere, la manera com la ciutat es presentava als seus ciutadans semblava una mica més descurada que anys enrere. Només hi van faltar les normatives europees contra determinats insecticides que s’utilitzaven en jardineria i la decisió de deixar créixer herbes en alguns llocs, perquè alguns en fessin un paquet de tot plegat: ciutat bruta i descurada.
Això passa a moltes ciutats i algunes, com Salt, també ho han patit com van patir ja fa temps una vaga d’escombriaires amb unes reclamacions molt elevades i que van costar unes setmanes complicades a l’equip de govern, que no va cedir i va acabar solucionant el problema. Com va passar també a Figueres durant les Fires de la Santa Creu. Segur que la neteja, com la seguretat o la mobilitat, es pot millorar. Però, després de veure la milionada que costa als ajuntaments, potser ens hauríem de preguntar el perquè de tanta necessitat. I cal dir-ho d’una manera que a alguns no agradarà: potser que embrutim menys.
La gent, una part de la gent, neta no és. I en uns llocs es nota més que en altres. Pot haver-hi recollida de voluminosos, mobles i trastos vells, set dies a la setmana, que hi ha veïns que sembla que esperin que passi el servei de recollida per deixar-ne més i de qualsevol manera. Com la gent que deixa les bosses d’escombraries fora del contenidor i no precisament perquè aquest sigui ple. Alguns ciutadans som bruts.
Hi pot haver papereres, però la gent tira coses pel carrer. Gent de tot tipus. Sense cap necessitat. Hi ha gent bruta com bruts són els amos dels gossos que deixen al mig del carrer els residus que els pobres animals han deposat. Hi ha carrers on la cosa és pitjor que en d’altres, i de la mateixa manera que hi ha propietaris d’animals que compleixen escrupolosament les seves obligacions, n’hi ha que són pla més animals que els que porten lligats (si és que ho fan).
La neteja viària té marge de millora i cal exigir-ho perquè pagar-la la paguem molt cara els ciutadans. I sempre cal demanar una mica més als nostres governants. També que vigilin actituds incíviques i actuïn. Especialment contra la gent que no compleix els mínims deures cívics, que n’hi ha. I sobretot tinguem en compte que la millor manera d’ajudar a la neteja és no embrutir.