‘Hooveret’

Gai­rebé tot­hom aquí coneix alguns detalls de la car­rera ful­mi­nant del Sr. José Manuel Villa­rejo Pérez, però no crec que s’hagués pogut tenir una idea tan com­pleta de l’abast de les seves acti­vi­tats fins que el New York Times Maga­zine va publi­car-ne una inves­ti­gació a fons fa poc (12 de juny): ja en ple fran­quisme es dis­fres­sava de capellà per infil­trar-se a ETA (va aca­bar par­ti­ci­pant en un tri­an­gle d’amor amb l’amant d’un etarra de Donosti); després es va con­ver­tir en detec­tiu pri­vat –segu­ra­ment amb la com­pli­ci­tat del gobi­erno– i es va posar a tre­ba­llar per a minis­tres, aristòcra­tes, jut­ges, direc­tors de dia­ris i tra­fi­cants d’armes –i els va gra­var a tots. Quan el repòrter del NYT comenta a Villa­rejo que és cone­gut arreu com “el rei de les cla­ve­gue­res” –sent aques­tes, segons el NYT, “una xarxa d’expo­li­cies, espies i mili­tars fran­quis­tes que encara tenen molt de poder”–, Villa­rejo explica, cofoi, com si hagués fet la feina ben feta, que “les cla­ve­gue­res nete­gen la merda”. I quan se li pre­gunta pel rei emèrit, l’espia se supera: el CNI, alar­mat per les inten­ci­ons de Joan Car­les de divor­ciar-se de la reina per casar-se amb la seva amant Corinna Lar­sen, àlies zu Sayn-Witt­gens­tein, va plan­tar unes píndo­les entre els medi­ca­ments del rei que farien que perdés la libido i que li cai­gues­sin els cabells; quan això no va fun­ci­o­nar, van enviar Villa­rejo –dis­fres­sat d’advo­cat– a Lon­dres per veure si podia des­co­brir qui­nes infor­ma­ci­ons la Lar­sen pogués tenir sobre el rei; aquesta li va expli­car una tira­llonga de nego­cis bruts (tot gra­vat, és clar) que més enda­vant van aca­bar envi­ant el rei cap a Abu Dhabi amb la cua entre cames. El NYT acaba des­cri­vint Villa­rejo, que havia gra­vat tanta gent durant 40 anys, com una mena de J. Edgar Hoo­ver (el direc­tor de l’FBI que va escol­tar mig Amèrica il·legal­ment) d’estar per casa. Sent la casa en qüestió la història recent de l’Estat espa­nyol.