Opinió

Tribuna

Torrent, pel núvol de l’economia catalana

‘Del vapor al núvol’, de Roger Torrent, destaca per la riquesa de continguts derivats de la seva experiència i de les lectures de mitjans i continguts econòmics internacionals
“Si algú es vanta que tot va bé, convé fer la llista de coses millorables. Però cal també que quan es vulgui fer veure que tot va malament, mostrar les que van bé

La veri­tat és que pràcti­ca­ment quasi ni ens conei­xem, no estic en nòmina de res que s’hi apropi i ni tan sols em cita en les seves refle­xi­ons; però m’ha arri­bat a mans el lli­bre que el nos­tre con­se­ller d’Indústria i antic pre­si­dent del Par­la­ment acaba d’escriure: Del vapor al núvol (Pòrtic 2023) i he de dir que m’ha agra­dat força. I mira que costa, amb el mar de fons que hi ha, par­lar bé dels polítics!

He de dir que el text com a relat en favor de la rein­dus­tri­a­lit­zació del país està molt ben estruc­tu­rat. Des­taca la riquesa de con­tin­guts que van des de les experiències com a res­pon­sa­ble de la política indus­trial a les lec­tu­res bas­tant il·lus­tra­des de mit­jans i con­tin­guts econòmics inter­na­ci­o­nals. Al final, l’autor pot­ser es deixa anar un poc en algu­nes elu­cu­bra­ci­ons. Però, cer­ta­ment, el text conté un tor­rent d’idees que for­men un núvol del qual s’hau­ria d’espe­rar l’aigua per a fer que rebrotés la fèrtil indústria del país. No puc valo­rar com se’n surt en els èxits i fra­cas­sos del seu dia a dia com a con­se­ller, tot i enten­dre que això no sem­pre depèn de la seva cla­ri­vidència, però sorprèn en el polític una sòlida for­mació. En un moment en què el valor dels polítics d’entrada no se’ls suposa, sinó tot el con­trari, Roger Tor­rent es rei­vin­dica. L’exal­calde i polític par­la­men­tari sem­bla que s’ha posat les piles com a con­se­ller d’Indústria, amb ganes d’apren­dre i de cons­truir un relat ori­en­ta­tiu del que ha de ser el futur de l’eco­no­mia cata­lana. No és efec­ti­va­ment l’únic cas entre els nos­tres gover­nants cata­lans, sovint tan cri­ti­cats, que mos­tren un bon conei­xe­ment de la rea­li­tat. També la con­se­llera d’Eco­no­mia és un d’aquests casos avui. Ara que ja tenim polítics tore­ros, racis­tes i anal­fa­bets, cal valo­rar que no tots els polítics són iguals. Puc fer-ne llista al nos­tre país. Con­trasta el retret que sovint els polítics reben i que la pro­xi­mi­tat exa­gera, l’admi­ració que gene­ren a casa nos­tra els polítics esta­tals. Ho dic amb conei­xe­ment de causa, ja que m’ha tocat habi­tar durant més d’una dècada alguns des­pat­xos del poder cen­tral madri­leny. Sovint s’admira el que es des­co­neix i es rela­ci­ona, a més, amb l’exer­cici del poder (l’accés al diner dels con­tri­bu­ents que es dis­tri­bu­eix a gust i gana d’uns quants), sota la para­fernàlia de l’admi­nis­tració madri­le­nya i les bam­bo­li­nes dels palaus reials. Es con­tra­posa tot això amb la crítica als nos­tres polítics més locals i a la vista de les espar­de­nyes que exhi­bei­xen els nos­tres mos­sos d’esqua­dra. Però el capi­tal humà, dei­xem dir, rela­ti­va­ment és força supe­rior: així que al loro que no anem tan mala­ment. La lec­tura del lli­bre em referma.

En tot cas, per a que hi hagi progrés cal ser crític: si algú es vana­glo­ria que tot va bé, convé fer la llista de coses millo­ra­bles. Però cal també que quan es vul­gui fer veure que tot va mala­ment, mos­trar les que van bé. El lli­bre és exem­ple de les dues coses. I val la pena tenir-ho en compte perquè del desànim no en resulta vir­tut. D’aquí que em sem­bli incom­pren­si­ble la crítica que fa sovint la patro­nal cata­lana, i recent­ment el Cer­cle d’Eco­no­mia, sobre l’estat de l’eco­no­mia cata­lana. Ho fan en clau interna i molt política, alhora que per­den l’ore­mus quan reben els polítics esta­tals en les seves tro­ba­des. Així, quan es cri­ti­quen les insu­ficiències de la nos­tra sani­tat, edu­cació o falta d’acció en política econòmica, el ciu­tadà català s’ha de dema­nar on eren ells quan es rei­vin­di­cava un major finançament. I quan han reco­ne­gut aquest fet a casa nos­tra, com han exi­git solu­ci­ons quan han tin­gut els repre­sen­tants cen­trals en la distància curta.

Tor­rent fa molt bé donant notícia de tots aquells empre­sa­ris poc cone­guts que fan bé la seva feina i no toquen, ni els cal, els palaus de govern; des­ta­cant també els inver­sors inter­na­ci­o­nals que cre­uen en el hub bar­ce­loní, sense depen­dre de les prer­ro­ga­ti­ves del poder cen­tral més madri­leny; fixant-se en la bona gent que s’esforça en la for­mació pro­fes­si­o­nal per a fer un país més igua­li­tari. Una cohesió social que no vindrà de la titu­li­tis acadèmica si man­te­nim un model econòmic de ser­veis low cost ali­men­tat per tre­ball poc for­mat d’aquí i de fora. Tam­poc amb la baixa nata­li­tat cata­lana que tenim: ho resoldrà la immi­gració. Cal trans­for­mar l’eco­no­mia, fer-la tran­si­tar, no recu­pe­rar-la per man­te­nir el que tenim: així no ens en sor­ti­rem.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
[X]

Aquest és el primer article gratuït d'aquest mes

Ja ets subscriptor?

Fes-te subscriptor per només 48€ per un any (4 €/mes)

Compra un passi per només 1€ al dia