De Vilablareix als Països Catalans

Es defineix com la ràdio cultural dels Països Catalans i certament Ràdio Vilablareix ha aconseguit una notorietat molt per damunt de la que se suposa que ha de tenir una emissora local d’un municipi del Gironès de tres mil cinc-cents habitants. Emet pel 107.5, però la majoria de la gent l’escolta per internet, al web www.radiovilablareix.cat, cosa que fa que tingui oients arreu del món que l’han descobert i volen sentir només música en català. Les xarxes socials han fet la resta, li han donat una coneixença que només es pot entendre després d’anys de picar pedra i aconseguir gairebé 40.000 seguidors a Twitter, on @rvilablareix és la ràdio municipal més seguida i supera programes estel·lars de RAC1 i Catalunya Ràdio.

Al darrere de tot això hi ha en Dídac Romagós i Pagès, un home persistent que a partir d’un projecte que li van encarregar fa més de dotze anys va bastir una idea que és el que ha portat Ràdio Vilablareix a ser coneguda arreu dels Països Catalans. En Dídac, de 36 anys, havia acabat el seu grau en publicitat i relacions públiques a la UdG i havia estat un dels col·laboradors de Ràdio Activitat. L’Enric Vilert, llavors alcalde, li va demanar un projecte per a l’emissora municipal. I a en Dídac se li va acudir una fórmula simple però trencadora. Una programació amb dues potes. Una, la que ha de tenir una emissora municipal, amb informació local, de totes les entitats del municipi, de les escoles, dels partits polítics, en resum de servei. L’altra, centrar-se en la informació cultural i fer-ho amb una visió de país, entès el país com ho feia Pla: allà on dic bon dia i em responen bon dia. I una decisió fonamental: oferir només música en català. Dels Setze Jutges i Raimon a Oques Grasses, Zoo, Catarres o The Tyets. Aquesta és la clau.

A l’alcalde li va semblar bé i en Dídac va tirar endavant la idea: “A vegades m’escriuen des de Nova Zelanda o Àsia, i fa venir pell de gallina.” Hi té molt a veure l’entrevista diària. Ha aconseguit que, presencialment, tothom hagi passat per Vilablareix. Escriptors, cantants, actors, polítics..., tothom. Només per la pandèmia va haver d’enregistrar les entrevistes telefònicament. És la seva persistència la que ho ha aconseguit. Ha convençut a tothom, fins i tot Lluís Llach, a qui va perseguir. “Soc pesat, ho reconec, però és l’única manera...”, admet. Fa entrevistes llargues, pausades, preparades, amb intervencions sorpresa, molt treballades. De les que ja no se’n troben.

El seu somni és convèncer Pep Guardiola i, especialment, Joaquim Maria Puyal. “És el meu referent i juntament amb Joan Barril em van fer enamorar de la ràdio i voler dedicar-m’hi”, explica en Dídac. Li ha costat molta feina, ha tingut ofertes per anar a emissores més grans, però aquest és el seu projecte i diu que li han deixat llibertat absoluta, un bé molt preuat en aquest món, cosa que agraeix a David Mascort i Maite Tixis, els alcaldes que van venir després de Vilert. Es va emocionar quan Ràdio Vilablareix va ser objecte d’una pregunta a l’Atrapa’m si pots d’en Llucià Ferrer. L’havia avisat l’Espartac Peran, el director. I sí, el concursant la va encertar: la ràdio cultural dels Països Catalans és Ràdio Vilablareix.