Mieras menteix

En el relat de la con­fron­tació entre Aragó i Cata­lu­nya per l’art del muti­lat bis­bat de Lleida, hi ha qui s’entesta a pre­sen­tar l’excon­se­llera de Cul­tura soci­a­lista Cate­rina Mie­ras com la per­sona que hau­ria pogut evi­tar el des­as­tre que va venir després. Ella mateixa en pre­su­mia en la recent entre­vista que li va fer la com­pa­nya Sara Muñoz: “Jo ho tenia resolt. Aragó estava encan­tat amb l’acord, però aquí no interes­sava. La manera de posar fi al con­flicte era fer un museu a cada banda i com­par­tir les obres amb expo­si­ci­ons iti­ne­rants. I un patro­nat havia de ges­ti­o­nar l’obra.” Senyora Mie­ras, vocal de l’espa­nyo­lista Soci­e­tat Civil Cata­lana: men­teix. Aragó mai va estar dis­po­sat a fer aquest pacte amb Cata­lu­nya. Volia pos­seir totes i cada una de les obres expo­sa­des al Museu de Lleida i al MNAC. La idea de man­co­mu­nar-se per pre­ser­var i difon­dre uns béns cus­to­dis d’un pas­sat comú en una doble seu era, sens dubte, la bona (i ho con­ti­nua sent!), tot i que això de pre­ten­dre fer anar les obres amunt i avall no tenia cap sen­tit perquè posava en perill la seva con­ser­vació i ni un sol tècnic amb seny ho hau­ria ava­lat. No fal­se­gem la història. El sec­tor català ha comès errors en aquest afer, oh, i tant!, però els artífexs d’haver-lo fet des­cen­dir a l’infern són a l’altre cos­tat.