Mieras menteix

En el relat de la confrontació entre Aragó i Catalunya per l’art del mutilat bisbat de Lleida, hi ha qui s’entesta a presentar l’exconsellera de Cultura socialista Caterina Mieras com la persona que hauria pogut evitar el desastre que va venir després. Ella mateixa en presumia en la recent entrevista que li va fer la companya Sara Muñoz: “Jo ho tenia resolt. Aragó estava encantat amb l’acord, però aquí no interessava. La manera de posar fi al conflicte era fer un museu a cada banda i compartir les obres amb exposicions itinerants. I un patronat havia de gestionar l’obra.” Senyora Mieras, vocal de l’espanyolista Societat Civil Catalana: menteix. Aragó mai va estar disposat a fer aquest pacte amb Catalunya. Volia posseir totes i cada una de les obres exposades al Museu de Lleida i al MNAC. La idea de mancomunar-se per preservar i difondre uns béns custodis d’un passat comú en una doble seu era, sens dubte, la bona (i ho continua sent!), tot i que això de pretendre fer anar les obres amunt i avall no tenia cap sentit perquè posava en perill la seva conservació i ni un sol tècnic amb seny ho hauria avalat. No falsegem la història. El sector català ha comès errors en aquest afer, oh, i tant!, però els artífexs d’haver-lo fet descendir a l’infern són a l’altre costat.