Girona, exemple a seguir

Suposo que a tots els qui vam conèixer en Tià Sale­llas ens agra­da­ria veure la seva reacció en saber que el seu fill petit ha estat nome­nat alcalde de Girona amb una àmplia majo­ria gràcies als vots de Junts i ERC. Per arri­bar-hi, Lluc Sale­llas ha hagut de can­viar les regles de joc de la CUP per poder-se pre­sen­tar per ter­cera vegada amb Gua­nyem. Girona és el prin­ci­pal èxit de la CUP, que ha acon­se­guit man­te­nir alcal­dies com les de Celrà o Ver­ges, però, en gene­ral, ha entrat en un cert estan­ca­ment quan no retrocés. És un signe dels temps. Si anem vuit anys enrere i mirem què va pas­sar a les elec­ci­ons muni­ci­pals del 2015, resulta que vivíem la irrupció de Podem als ajun­ta­ments (amb dife­rents coa­li­ci­ons) i sem­blava que començava a can­viar el pano­rama del bipar­ti­disme entre PSOE i PP. Van obte­nir almenys tres alcal­dies impor­tants: Manu­ela Car­mena amb Ahora Madrid, Ada Colau amb Bar­ce­lona en Comú i Dolors Saba­ter amb Gua­nyem Bada­lona. Només en dos man­dats, la història ha tor­nat a can­viar cap a pit­jor. El caïnisme de l’esquerra és des­es­pe­rant. El PP torna a ser l’amo i si neces­sita una crossa ja té els cadells de Vox, la qual cosa no augura res de bo. El PSOE només ha acon­se­guit bons resul­tats a Cata­lu­nya i ha per­dut mol­tes ciu­tats i comu­ni­tats espa­nyo­les (el PP governa a 30 capi­tals) i, per exem­ple, l’antic erol de vots soci­a­lis­tes que era Anda­lu­sia ara és tot de color blau. Més pre­o­cu­pant és la regressió al País Valencià i les Illes. Sem­blava que les pro­ves irre­fu­ta­bles de cor­rupció de molts diri­gents del PP els pas­sa­ria fac­tura i ho va fer el 2015 i pot­ser el 2019, però la memòria és feble, covarda i obli­da­dissa, i el més greu de tot és que gover­na­ran amb Vox. Pel camí hem vis­cut l’auto­des­trucció de Con­vergència, la des­a­pa­rició d’Unió i un gra­pat de nous par­tits dels quals només s’ha man­tin­gut Junts, que, tot i per­dre l’alcal­dia giro­nina, és en el nou govern muni­ci­pal. Amb les alcal­dies de Bar­ce­lona, Lleida i Tar­ra­gona en mans dels soci­a­lis­tes, i les Illes i el País Valencià, del PP i Vox, el tri­par­tit gironí ens con­vida a creure que l’espe­rança és pos­si­ble, sem­pre que siguem capaços de fer front comú. Tot i que hi ha diri­gents que no ho volen ni escol­tar, sàpiguen que no hi ha cap altra alter­na­tiva.