Entre Netflix i la rebel·lió

L’heme­ro­teca cali­bra la con­sistència dels dis­cur­sos i aquests dies, amb la for­mació dels ajun­ta­ments, ha dei­xat en evidència uns quants polítics. Hi ha arti­cles de com­panys sor­pre­sos que no els cai­gui la cara de ver­go­nya, però en aquest moment de la pel·lícula, que la classe política men­teixi per interès propi o par­ti­dista ja no hau­ria de sor­pren­dre ningú. Ni que els empre­sa­ris bus­quin totes les estratègies pos­si­bles per fer més diners. Són les regles del joc que hem accep­tat en la nos­tra cul­tura i tot­hom fa allò que se suposa que li per­toca fer. O gai­rebé, perquè als ciu­ta­dans que ho patim i aco­tem el cap, ens toca­ria ser més crítics i rebel·lar-nos-hi. Però badem no sé massa per què. Així que vaig a obrir Net­flix a veure què hi ha.