La ràdio i la crisi dels 40

La crisi dels 40 porta a mirar enrere i fer balanç, en un moment vital en què encara ets a temps de fer can­vis pen­sant en la segona mei­tat de la vida que tens al davant. Aquesta set­mana Cata­lu­nya Ràdio ha fet balanç de qua­ranta anys de tra­jectòria i, pel que hem vist i sen­tit, s’ha agra­dat; la cele­bració ha estat un emo­tiu retro­ba­ment i, sobre­tot, una gran festa d’orgull i rei­vin­di­cació. No n’hi ha per a menys: la ràdio naci­o­nal va néixer del no res i ràpida­ment va pas­sar la mà per la cara a les ràdios en cas­tellà for­ta­ment arre­la­des a Cata­lu­nya, ha for­mat els millors pro­fes­si­o­nals del país, ha estat on havia d’estar en els moments més impor­tants de la democràcia, ha entre­tin­gut i infor­mat diver­ses gene­ra­ci­ons d’oients, ha nor­ma­lit­zat la llen­gua cata­lana en ter­renys en què no ho estava. En defi­ni­tiva, ha fet honor durant qua­ranta anys al ser­vei públic per al qual va ser cre­ada.

Però als qua­ranta anys també és l’hora de mirar enda­vant i recon­ver­tir la nostàlgia en impuls, un impuls que en la ràdio s’ha de tra­duir a recon­nec­tar amb l’audiència jove. Els estu­dis d’audiència demos­tren que es fa bona feina: segons el pri­mer EGM del 2023 Cata­lu­nya Ràdio és, actu­al­ment, la ràdio líder en pòdcasts. Això vol dir que els oients de tran­sis­tor d’El lloro, el moro, el mico i el senyor de Puerto Rico van tenir fills que van escol­tar el Pasta gansa amb el walk­man, i ara tenen nets que escol­ten El Búnquer, l’XL o Crims al mòbil. El futur de la ràdio passa pel con­sum digi­tal i recon­forta veure que la nos­tra ràdio naci­o­nal està fent els deu­res. Per molts anys (i pòdcasts) més!