Ciutats amables, no per a tothom

Allò que sem­bla tan obvi, com és que tots els espais han de ser acces­si­bles per a qual­se­vol per­sona, és encara una irre­a­li­tat. El decret del codi d’acces­si­bi­li­tat a Cata­lu­nya està enca­llat des del 2016 per un llarg procés que costa molt d’enten­dre, mal­grat les múlti­ples jus­ti­fi­ca­ci­ons del govern de la Gene­ra­li­tat. I, men­tres­tant, els mit­jans de trans­port, els espais públics, els parcs infan­tils –i ja no par­lem dels entorns d’àmbit pri­vat–... con­ti­nuen sent inac­ces­si­bles per a aquells sec­tors de la població que tenen difi­cul­tats de mobi­li­tat. En aques­tes recents elec­ci­ons muni­ci­pals s’ha par­lat molt de ciu­tats ama­bles i ober­tes. Però el cert és que no tot­hom hi pot pas­se­jar o desen­vo­lu­par qual­se­vol acti­vi­tat amb lli­ber­tat i como­di­tat. Clama al cel!