La involució del PP i Vox als Països Catalans
L’editorial d’avui ha estat debatut per: Xevi Sala, Toni Romero, Dolors Bellés, Irene Casellas, Anna Puig, Xavier Castillón, Xevi Masachs, Sara Muñoz, Anna Serrano i Francesc Espiga.
L’entrada de Vox als governs municipals i autonòmics pactant amb el Partit Popular ha fulminat la suposada moderació pregonada pel dirigent dels populars, Alberto Núñez Feijóo, i ha situat la identitat catalana en el punt de mira al conjunt dels Països Catalans. D’entrada és la unitat lingüística i cultural el que la ultradreta s’ha proposat atacar en primer lloc, sense màscares ni complexos, com una anticipació del que estan disposats a fer a tot l’Estat amb tot allò que discrepi de la unitat de la pàtria. El futur president del País Valencià, Carlos Mazón, ho ha verbalitzat sense embuts: “El primer que ens proposem és posar fi als Països Catalans.” És a partir d’aquesta sintonia que les aliances amb Vox tenen el camí aplanat, per més que la consigna de la cúpula del PP sigui governar en solitari allà on sigui possible. Una estratègia equidistant que ja li està provocant els primers maldecaps a Feijóo, perquè la negativa de la imminent presidenta d’Extremadura, María Guardiola, a incloure diputats de la ultradreta al govern ha obert una seriosa escletxa en la unitat d’acció i ha incomodat molts dirigents regionals que estan negociant pactes sense ser tan primmirats. Sobretot tenint en compte que l’argument de Guardiola afecta la columna vertebral del discurs de Vox: no pot pactar amb qui nega la violència masclista. En clau catalana, el panorama no pot ser més demolidor. L’acord de govern al País Valencià ha suposat el retorn a les èpoques més negres contra la cultura pròpia, amb la desaparició de l’Oficina dels Drets Lingüístics i l’adeu a la priorització del català en l’ensenyament. En la mateixa línia involucionista aniran els ajuntaments de València i Castelló, que s’han afanyat a anunciar el retorn del topònim castellà. A les Illes, tot i que de manera menys explícita, també s’entreveu el retrocés en normatives que afavoreixi l’ús del castellà, tota una declaració de guerra segons entitats com l’Obra Cultural Balear. Tant al País Valencià com a les Illes, però, el canvi dràstic de política lingüística i cultural, que es pot traduir en la manca de contractació de grups musicals o teatrals en molts municipis, pot generar un efecte rebrot i un retorn a l’època de les grans mobilitzacions.