Les bones preguntes

El triomf a Ripoll d’una llista que ha fet de la immigració un dels pilars del seu programa ha obert el debat sobre la immigració. Mitterrand deia que Le Pen formulava bones preguntes però que hi donava males respostes. En aquest sentit estem per darrere de Le Pen; no hem arribat ni a les preguntes. Catalunya ha acollit un rècord mundial d’immigrants en el darrer segle. Atreure població és senyal de dinamisme i activitat econòmica i aporta diversitat i creativitat. Si EUA té un avantatge que els xinesos no poden copiar és aquest.

A Catalunya no podem dir que hàgim convertit la immigració en un avantatge. Primer, potenciem sectors que necessiten mà d’obra barata. Importem misèria mentre expulsem llicenciats per falta de llocs de treball. Segon, tot això es fa sense selecció, planificació ni control. Qui decideix quanta gent i de quin perfil entra són els empresaris de la construcció i l’hostaleria. Tercer, ni s’ofereix ajuda ni es demana cap compromís d’integració. Tenim líders de la comunitat marroquina que fomenten valors diferents dels nostres que a més xoquen amb els drets humans. Ningú gosa expulsar-los. Si els problemes d’integració de fa 50 anys expliquen gran part dels vots de PSOE o de Vox a Catalunya, anem de cap a tenir un partit de la xaria en una generació. Quart, la societat catalana ha d’oferir vies de progrés social. En canvi, el mateix model econòmic que els fa venir aquí a guanyar quatre rals els condemna que aquest sigui el pas final en la seva progressió. Cinquè, hi ha polítics que no aporten respostes i a més titllen de racista qui en parla.

Cal fer les bones preguntes i donar-hi una resposta intel·ligent. Si no, arribaran les males respostes a empitjorar-ho.