Opinió

Misteri al cràter

Hi ha qui apunta que el volcà es deu despertar i emet gasos letals; d’altres opinen que són enverinats pels pagesos

Els que us agra­den les pel·lícules d’intriga i de sus­pens hau­reu sen­tit a par­lar de la corba de l’oblit pro­nun­ci­ada per algun per­so­natge. Un dels tre­balls pio­ners sobre la memòria i els seus pro­ces­sos, inclo­ent-hi l’oblit, va ser el de l’ale­many Her­mann Ebbing­haus. Va demos­trar que el nivell de retenció de la infor­mació apresa dis­mi­nu­eix de manera logarítmica amb el pas del temps. Així doncs, els agents secrets fan via per tro­bar tes­ti­mo­nis que els expli­quin els fets amb tots els detalls pos­si­bles i poder resol­dre amb rapi­desa el crim o mis­teri. A Olot, en el punt més emblemàtic de la ciu­tat, a Sant Fran­cesc o al volcà Mont­sa­copa, fa dies que una veïna tot pas­se­jant el gos va tro­bar molts conills morts. Els conills, que tenen molts depre­da­dors, han desen­vo­lu­pat dife­rents estratègies per sobre­viure: velo­ci­tat, gale­ries sub­terrànies i ele­vada taxa repro­duc­tiva. D’aquí venen expres­si­ons menor­qui­nes com ara: “Empri­mer sa gent cri­ava com conills.” I el cas s’ha posat en mans dels Agents Rurals perquè n’inves­ti­guin les cau­ses con­jun­ta­ment amb un cen­tre de vete­rinària. La notícia apa­re­guda a Ins­ta­gram ha des­per­tat comen­ta­ris de tota mena, més o menys científics. Hi ha qui apunta que el volcà es deu des­per­tar i emet gasos letals; d’altres opi­nen que són enve­ri­nats pels page­sos. Fins i tot hi ha qui sos­pita que els depre­da­dors els maten i els dei­xen al mateix lloc. Alguns que recor­den la plaga de conills del 1950, apun­ten al virus de la mixo­ma­tosi, introduït per apai­va­gar la super­po­blació d’aquesta espècie. Hi ha múlti­ples hipòtesis i els olo­tins estem impa­ci­ents per saber com acaba la pel·lícula Invasió de conills: el cràter ardent”. Els veïns i visi­tants ja han estat inter­ro­gats per si poden apor­tar pis­tes abans no entrin en la corba de l’oblit, que com­pli­ca­ria la inves­ti­gació ani­mal. A Olot ja vam veure una altra pel·lícula de sus­pens, L’enigma de les oques per­du­des: secrets al parc Nou. Aquesta pel·lícula va ser d’intriga amb un final obert. El desen­llaç va dei­xar l’espec­ta­dor amb pre­gun­tes sense res­posta. De moment, al parc Nou no hi ha oques, però estem ama­tents a si la reso­lució del ter­cer intent de repo­sició d’oques s’exe­cuta. El govern olotí té la paraula, després de la seva fla­mant cons­ti­tució, perquè el seu procés també ha estat una saga cine­ma­togràfica plena d’emo­ci­ons i girs argu­men­tals.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
[X]

Aquest és el primer article gratuït d'aquest mes

Ja ets subscriptor?

Fes-te subscriptor per només 48€ per un any (4 €/mes)

Compra un passi per només 1€ al dia