La ‘derechona’

La derec­hona té una bocassa tre­menda i, a més de tenir molts de mit­jans de comu­ni­cació al seu ser­vei, ha con­ver­tit les xar­xes soci­als en asper­sors de la seva mala llet. Una de les seves grans vícti­mes és Irene Mon­tero, objecte d’una cam­pa­nya de demo­nit­zació pro­pa­gada de la manera més mes­quina amb bur­les i insults. N’ha creat tant mala imatge que, aban­do­nada prèvia­ment pels socis soci­a­lis­tes del govern espa­nyol, Sumar l’ha eli­mi­nada de les llis­tes elec­to­rals. No hi ha dubte que es deu a les punya­la­des entre mem­bres de l’espec­tre polític que havia de con­ver­gir a l’esquerra del PSOE: de fet, tot allò que és d’esquer­res, ni que sigui cada cop més des­cafeïnat, exis­teix a banda del PSOE. Però també es deu al fet que el Sumar de Yolanda Díaz ha res­tat Irene Mon­tero assu­mint que la derec­hona l’ha con­ver­tida en verí per a les urnes.

El cas és que aquesta derec­hona acon­se­gueix que una amplia part de la ciu­ta­da­nia que no té pràcti­ca­ment poder cre­gui que aquells que encara en tenen menys (ni que sigui en un aspecte o per una con­dició que els fa vul­ne­ra­bles) són els cul­pa­bles de la seva situ­ació i no pas aquells que en tenen i que l’exer­cei­xen impu­ne­ment a costa de la resta dels humans. Així els cul­pa­bles són les femi­nis­tes, les per­so­nes migrants, les per­so­nes homo­se­xu­als (ja no diguem les trans) o, posem per cas, els defen­sors o fins sim­ples usu­a­ris de llengües mino­ritàries que, vaja, atemp­ten con­tra l’espa­nyol. De la mateixa manera, el gran perill són els ocu­pes i no l’espe­cu­lació immo­biliària que difi­culta pagar el llo­guer de l’habi­tatge o els paranys del capi­tal finan­cer que duen als des­no­na­ments. D’aquí a uns dies com­provàrem l’abast de l’èxit de tanta men­tida.