Editorial

Les males notícies de la campanya

Superat l’equa­dor de la cam­pa­nya de les elec­ci­ons del 23-J, el balanç d’aquesta pri­mera set­mana, per diver­ses raons, no pot ser posi­tiu, ans al con­trari. La pri­mera i més relle­vant és la nor­ma­lit­zació, fins i tot el des­a­com­ple­xa­ment, amb què s’ha nor­ma­lit­zat la men­tida com una eina estruc­tu­ral per acon­se­guir els objec­tius elec­to­rals. És reve­la­dor en ter­mes d’higi­ene democràtica com­pro­var la natu­ra­li­tat amb què el can­di­dat del PP i favo­rit segons totes les enques­tes, Alberto Núñez Feijóo, assu­meix en pri­mera per­sona aquesta estratègia basada en afir­ma­ci­ons fal­ses, dades mani­pu­la­des i ‘fake news’, però és més demo­li­dor encara com­pro­var la deter­mi­nació amb què ell i el PP han abraçat el trum­pisme més des­car­nat, sem­brant el dubte sobre el fun­ci­o­na­ment del sis­tema i sobre la nete­dat de les elec­ci­ons. És una deriva peri­llosa i inac­cep­ta­ble del Par­tit Popu­lar, que sege­lla el seu mari­datge polític, ideològic i cul­tu­ral amb l’extrema dreta repre­sen­tada per Vox. La seva estreta aliança, els governs de coa­lició, el llen­guatge i marc men­tal comuns i els pri­mers pas­sos d’una ofen­siva con­tra els drets soci­als i en par­ti­cu­lar con­tra la llen­gua i cul­tura cata­la­nes, tot per­fec­ta­ment orques­trat amb la mateixa cam­pa­nya, no només augu­ren una etapa fosca de retrocés social i cul­tu­ral, sinó que nor­ma­lit­zen la presència als òrgans de poder de l’extrema dreta i de tot el seu llast social, polític i cul­tu­ral i allu­nyen el PP del comú de la dreta mode­rada euro­pea.

La llista de males notícies és llarga i cons­tata la des­a­pa­rició del con­flicte polític amb Cata­lu­nya i de la volun­tat de tro­bar una solució real, que no sigui la repressió del sobi­ra­nisme i la impo­sició del marc autonòmic i d’una inèrcia ine­xo­ra­ble de recen­tra­lit­zació del poder polític i econòmic. Tam­poc els par­tits cata­lans han apor­tat bones notícies al pano­rama de la cam­pa­nya, ni tan sols quant al front comú que havia de defen­sar Cata­lu­nya d’aquesta força centrípeta de l’Estat. I, si par­lem dels debats, el cara a cara Sánchez-Feijóo, en una cadena pri­vada i un for­mat molt dis­cu­ti­ble, va ser pit­jor, més pobre i molt menys útil per als ciu­ta­dans que el debat a set sense els dos líders orga­nit­zat a la tele­visió pública espa­nyola. Un altre pas enrere.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
[X]

Aquest és el primer article gratuït d'aquest mes

Ja ets subscriptor?

Fes-te subscriptor per només 48€ per un any (4 €/mes)

Compra un passi per només 1€ al dia