Ametllers

Ens han pro­po­sat una cam­pa­nya elec­to­ral fora de tem­po­rada, al límit de la des­con­nexió gene­ral que arriba amb l’agost. Avui, a empen­tes i rodo­lons, hem arri­bat a port. Veu­rem on serem demà. El soroll ha estat l’habi­tual amb els argu­ments cen­trats en l’atac a l’altre i la des­qua­li­fi­cació inso­lent de l’adver­sari. Les cri­des ama­bles al con­sens i l’entesa són per­ce­bu­des com a sig­nes de debi­li­tat i els caps de cam­pa­nya les des­a­con­se­llen per prin­cipi. Tot és divi­siu perquè els can­di­dats se sen­ten forçats a afa­la­gar la pròpia tribu més que no pas a eixam­plar la base –sigui dit sense con­no­ta­ci­ons par­ti­dis­tes–. La cam­pa­nya ha coin­ci­dit en bona part amb la flo­rida de les magnòlies que s’han man­tin­gut per­fec­ta­ment al marge de les dis­cus­si­ons i els exa­brup­tes. Vull pen­sar que l’excels per­fum de les magnòlies que ha pre­si­dit la cam­pa­nya haurà tin­gut efec­tes posi­tius i gene­ra­lit­zats. La blan­cor de les magnòlies em remet a la flo­rida dels amet­llers ara que aque­lles flors són fruits a punt de batre. Pot­ser per això no em puc estar d’aca­bar aquesta columna amb una cita de Camus que dec a l’amic Xavier Febrés. Camus parla d’amet­llers, però també, pro­fun­da­ment, del nos­tre temps, i posa en pers­pec­tiva aquesta cam­pa­nya elec­to­ral i l’essència de la bona política: “Quan vivia a Alger, sen­tia tot l’hivern una fri­sança perquè sabia que, en una nit, una sola nit freda i pura de febrer, els amet­llers de la vall dels Cònsols es cobri­rien de flors blan­ques. Em mera­ve­llava veure com aquesta neu fràgil resis­tia totes les plu­ges i els vents del mar. I cada any per­sis­tia just el temps que cal per ger­mi­nar el fruit... Davant l’enor­mi­tat de la jugada en què ens tro­bem impli­cats, cal tenir pre­sent, sobre­tot, la força del caràcter. No parlo d’aque­lla que a les tri­bu­nes elec­to­rals acom­pa­nya les celles arru­fa­des i les ame­na­ces, sinó la que aguanta tots els vents del mar amb la seva blan­cor i la seva saba. La que, dins l’hivern del món, fa ger­mi­nar el fruit”.