Lluny d’aquesta terra

Ernest Lluch comenta, a “Serra d’Or”, el llibre de Jordi Coca sobre l’Agrupació Dramàtica de Barcelona, l’intent de Teatre Nacional Català (1955-1963) i exposa el seu punt de vista: la burgesia catalana no ha proporcionat mai cap ajut global a la nostra cultura.

És inevitable estar-hi d’acord, i els casos particulars –que n’hi ha, i són coneguts– no fan altra cosa que confirmar la inexistència del caràcter “global” d’aquell ajut. Cal recordar el cas de la Fundació Güell, establerta per Joan Antoni Güell i López (1974-1958), que hauria pogut subvencionar l’ADB i d’altres iniciatives. Diu Jordi Coca que el comte de Güell era “un home que els seus contemporanis van qualificar d’excèntric pels seus costums i per la catalanitat exacerbada”, i Lluch comenta que “realment era tan excèntric ésser catalanista entre la seva classe, que els qui intervingueren en la seva herència feren tots els possibles i podien per evitar que la Fundació tingués força econòmica.”

Quan diem burgesia, en relació amb la situació catalana, ens hem d’entendre. Hi ha una burgesia mitjana que en molts casos s’ha identificat amb els problemes nacionals, especialment a través d’una vocació o d’una professionalitat artística, literària, musical; hi ha la gran burgesia –“els posseïdors dels majors patrimonis de Catalunya” (Lluch)– que hi ha treballat descaradament en contra, o almenys ha mantingut una actitud de total indiferència; els presidents dels consells d’administració, els directors de grans empreses i d’altres ciutadans amb força econòmica i social que s’han solidaritzat amb les reivindicacions catalanes han estat i són uns “excèntrics”.

Ara, mirant a la defensa de l’Estatut, veiem que es mobilitzen els anomenats intel·lectuals, que es mobilitzen els ciutadans més diversos –obrers, administratius, botiguers, petits industrials, pagesos, etc.– amb una il·lusió, a desgrat de les circumstàncies, admirable, i que l’alta i poderosa burgesia, que tant de pes té aquí i a Madrid, persisteix “globalment” en el seu immobilisme. Potser, precisament, perquè té influència a Madrid i en rep, per tant, una negativa influència.

Avui, precisament, fa cent cinquanta dies justos que els cosmonautes soviètics Liajov i Riumin volten per l’espai en el Salyut-6. Cent cinquanta dies! Notícies de Moscou diuen que continuaran lluny de la Terra “durant un període indefinit.”

Fa impressió, una capacitat d’aïllament tan prolongada.

Hi ha uns senyors empadronats a Catalunya que ja fa molts anys que estan tancats en el seu Salyut, lluny d’aquesta terra. I segons tots els indicis, pensen mantenir-s’hi indefinidament.