Una llibretera amb ànima

Llegeixo: Mari Carme Ferrer de la llibreria Empúries es jubila. No pot ser, penso, perquè dir Empúries a Girona condueix indefectiblement a la Mari Carme, sempre a la llibreria, sempre darrere les presentacions i dels actes organitzats pel Gremi de Llibreters de Girona, que presideix, i del de Catalunya, del qual ha estat presidenta i portaveu des del 2018 fins fa pocs mesos. Però sí, Mari Carme Ferrer (Girona, 1958), veïna de Salt de tota la vida, però que ara s’ha traslladat a Santa Eugènia del Ter, es jubila, tot i que continuarà lligada al Club de Lectura i la veurem a algunes presentacions. La trobarem a faltar perquè sempre que se la necessitava hi era i t’ajudava, com ha ajudat molts escriptors durant anys. Si a Girona teníem un emèrit, ara tindrem una emèrita que esperem que continuï tan activa com sempre i en pensi més d’una per tal que les llibreries continuïn portant autors a Girona i organitzant actes per promoure la lectura i, és clar, la venda de llibres.

Cal ser honest. El títol d’aquestes Mirades el dec a l’amiga Neus Vila, que així la va definir a la seva columna a la revista Gidona. M’ha agradat perquè defineix perfectament la Mari Carme. És una llibretera i ha fet la seva feina amb ànima perquè l’Empúries no ha estat només una feina per poder viure, sinó una manera de viure. Ha estimat i estima la seva professió i aquesta estima l’ha traslladat no només als seus clients, sinó a tothom qui l’ha conegut.

La Mari Carme va arribar a aquesta feina gairebé per casualitat. Estava estudiant batxillerat i li agradava llegir, més del que era habitual en aquell temps i a aquella edat. Durant una xerrada de llibres va mostrar que ja s’ho havia llegit gairebé tot, fins i tot l’Ulisses. “Devien pensar que era una adolescent saberuda, però com que necessitaven algú a la llibreria em van trucar per anar-hi a treballar.” D’això fa 48 anys i ja no va deixar l’Empúries. Treballant va acabar COU al Vicens Vives i va fer la carrera de filosofia i lletres, branca d’història. I sempre treballant. Però no només de llibretera, sinó també a la part empresarial. Ha acabat portant no només la gerència de l’Empúries, sinó de divuit llibreries a tot l’Estat de Troa, l’empresa a la qual ha estat lligada. “He acabat molt cansada, molta feina, sumada a la del Gremi de Llibreters, on em va enganxar la pandèmia de la covid. Ha estat molta feina, però n’estic satisfeta.”

Ara es vol dedicar a llegir, és clar, i a fer vida normal caminant per les hortes de Santa Eugènia de bon matí, fins a la Nestlé. Continuarà lligada al seu Club de Lectura i ajudant en algunes presentacions. N’ha fet moltes, potser la més divertida a la plaça de la Independència de Girona, on va fallar el presentador i ella va portar una conversa divertida, i un punt surrealista amb Marc Giró a propòsit del seu darrer llibre. De les presentacions de què n’està més orgullosa és haver portat a Girona Theodor Kallifatides, escriptor suec d’origen grec, i Simon Scarrow, anglès nascut a Nigèria i autor de llibres sobre Roma. I recorda com a molt entranyables les presentacions que va fer amb el Doctor Broggi i la Pilarín Bayés. Ara llegirà més que mai i serà sempre la nostra llibretera emèrita, la llibretera amb ànima.