L’hegemonia per barret

Tant si diu­menge vinent recu­pe­ren abs­ten­ci­o­nis­tes (i sal­ven els mobles) com si no en recu­pe­ren (i s’enduen el cas­ta­nyot de les muni­ci­pals), l’inde­pen­den­tisme ins­ti­tu­ci­o­nal faria bé de pren­dre nota que el que els ha fotut la cli­en­tela per bar­ret és la bata­lla per l’hege­mo­nia a què s’han lliu­rat els dar­rers anys. L’inde­pen­den­tisme civil engar­ga­lla sense ennu­e­gar-se (ho ha accep­tat elec­to­ral­ment) que la trans­ver­sa­li­tat sobi­ra­nista es mate­ri­a­litzi en opci­ons dife­rents a les urnes. Són par­tits dife­rents i s’entén. El que no s’entén és que un cop s’ha votat i s’ha peri­me­trat la par­cel·la de cadascú, s’entre­guin a dir-se el nom del porc i fer-se la vida impos­si­ble com han fet. Si no saben o no volen fer coa­li­ci­ons elec­to­rals que resul­tin gua­nya­do­res, que no en facin. El que no s’accepta és el mata­de­go­lla a què s’han entre­gat per voler ser hegemònics. Entre altres coses perquè tam­poc ho seran. El país és cada cop mes divers i variat mal­grat que les cos­tu­res de la llei elec­to­ral (pro­por­ci­o­na­li­tat i per­cen­tatge mínim) no dei­xin explo­tar-lo en tota la diver­si­tat i vari­e­tat. Encara fal­ten un parell d’opci­ons polítiques inde­pen­den­tis­tes amb capa­ci­tat de repre­sen­tació ins­ti­tu­ci­o­nal. No pas­sa­ria res. Al Par­la­ment l’uni­o­nisme ins­ti­tu­ci­o­nal encara hi té un ven­tall de cinc grups. A veure si n’apre­nem! Un cop peri­me­trats elec­to­ral­ment el 23-J, dedi­queu-vos a sumar poder inde­pen­den­tista fins a les pro­pe­res. Els uni­o­nis­tes ho tenen molt clar!